Sobre mi

divendres, 14 de desembre de 2012

Clichés que encara no havia vist.



Encara tinc molts clichés b/n que no som vist mai en positiu, com aquest; una fotografia pressa al Nadal del 1997 amb una Konica Hexar i pel·lícula Ilford Delta 400. 
Ara no fa falta positivar, tancar·me a dins el quarto fosc amb la llum vermella i l'escalfor de l'ampliadora, i agafar un colocon esnifant vapors de fixador per poder veure el positiu.  Ara amb un escaner baratet els puc veure. Així i tot duen feina, i encara ni ha molts que no som vist mai.
Avui amb aquestes galindaines digitals ja no passa. Les pots veure just acabar de fer click. I si no a casa al ordinador. 
Després de uns anys fent fotos amb galindaines digitals, milers de fotos, per què lo digital ja ho te, (fas milers de fotos en no res i de no res), no em satisfà. Li falta màgia, la màgia de quant destapes el tanc de revelat i treus el cliché de l'espiral, el mires a la llum per veure si el contrast i densitat estan be. I així i tot encara el veus menut i negatiu. Si els vols veure be, a part de escanejar·lo, ve el segon cop de màgia; encendre l'ampliadora i positivar paper, i veure com surt una imatge poc a poc dins la ribella de revelat. 

diumenge, 10 de juny de 2012

Ses figueres no moren mai.

Aquí hi havia una figuera ben grossa i forta. No feia figues gaire bones, però se les menjaven es porcs. 
No se per quin motiu el meu germà un dia li pegà per tallar·la amb el moto serra. Ella tornava brotar de ses arrels, i en Miquel li pegar foc i no se què mes per extingir·la, mil putades. Ara ja fa con a 5 anys que morir i se figuera torna a rebrotar en força.
Per herència ara se figuera es meva. En Nofre un dia d'aquests hi passarà es tractor, i tot tendra un aspecte més net. I mirarem de tornar·li l'aspecte de arbre, de figuera.

 

diumenge, 20 de maig de 2012

Un cliché dels anys 50.

Es un cliché de pel·lícula format 120, d'un caixó ple de negatius i fotos fetes del meu sogra, què poc a poc vaig mirant i escanejant.  Feta amb una càmera on el rodet corre en sentit horitzontal, i el fotograma es vertical. No se quina càmera podria ser. Hi ha negatius de diferents mides i en diferents formats;135, 120, 126 o 127 -no ho tinc clar- i uns altres de la mida de 135, però sols amb perforació a una banda i format quadrat. Hi ha alguns clichés que tenen com a 80 anys.
Som triat aquesta foto per fer una entrada al blog, no se per què. No se què te aquesta foto què a fet que em fitxes en ella, no, no o se.
Es una foto feta a Lluc, amb l'estàtua del bisbe Pere Joan Campins i Barceló. El personatge que sembla retratat, no se si es retratat, o simplement què es algú que estava allà. Sembla com si la lent dugués un para·sol in·adequat que vinyeteja, encara què no o crec. Llavors te un aire de 'pinhole'. Deu ser això, aquesta aparença de forat d'agulla lo què me crida l'atenció.  

dimarts, 24 d’abril de 2012


Aigua de Sa costera

No hi som tornat pus per aquí, no se com deu estar ara.
Això es un rodet 120 de Fuji, ara no sabria dir si velvia provia. El fotograma es veu be, pensava que escanejat es veuria be, però no. Hi ha fotogrames que son mals de ecanejar. No se si aquests escaners dedicats per escanejar pel·lícula, que el mes barat val com a 1.500 €, van be o què. Aquest que jo tinc, un epson V600 de 295 €, no va malament, però, si el fotograma a escanejar no es correcta, mal exposat o mal revelat, costa de treure res bo.  

dilluns, 23 d’abril de 2012

Muntant un quarto fosc. 1987

L'hauria de treure tot, espolsar i pintar. Comprar estanteries noves i arreglar un poc per a poder positivar en millors condicions.
Fa estona que no positivo res, ja comença a ser hora.
Uffff!, per damunt la taula veig con a 9 rodets de 135, i a dins el calaix ni a mes, i uns quants 120.
No vos mostraré cap foto del quarto fosc, per què mes que un quarto fosc es un quarto brut i ple de trastos des·ordenats.

dimarts, 17 d’abril de 2012

Remolcador Manacor a la baia de Palma. 1989


Per què ens consideren perillosos?.
Sempre que veig imatges d'aquestes que feia passejant per el Dic de l'Oest, me ve l'enyorança del Dic. M'agradaria que un dia el tornassin obrir, i tornar a passejar mirant i fotografiant ses maniobres que fan els vaixells al entrar i sortir.

dilluns, 16 d’abril de 2012

Els Valldemossa a unes noses, 1992.

Cantant i ballant sense embolicar·se amb el micro.
A vagades veus que has fet una foto que t'agrada, en aquest cas per guardar com a document, i no acaba de estar be. Condicions de llum escàs?, revelat incorrecta?, suma de dues coses?. Be, de totes formes sempre surt millor un negatiu positivat que escanetjat.

El temps analògic con canvia una imatge analògica.




Mirant arxiu a traves de l'escaner, negatius que mai havia vist la seva imatge positivada i ampliada, ja que fa anys avies de positivar ampliant o fer fulls de contacte per veure be el què hi havia al negatiu. Som trobat aquest 'kodac saf·ety film 5035' de 1984, que ni el fotoxop li treu aquest aspecte del pas del temps. Pareix com si petits animalons es menjassin l'emulsió. Hi a una doble exposició al mateix fotograma.
No se, segurament provaré de fer·ne una copia en paper del arxiu digitalitzat, a veure com dona.