Encara tinc molts clichés b/n que no som vist mai en positiu, com aquest; una fotografia pressa al Nadal del 1997 amb una Konica Hexar i pel·lícula Ilford Delta 400.
Ara no fa falta positivar, tancar·me a dins el quarto fosc amb la llum vermella i l'escalfor de l'ampliadora, i agafar un colocon esnifant vapors de fixador per poder veure el positiu. Ara amb un escaner baratet els puc veure. Així i tot duen feina, i encara ni ha molts que no som vist mai.
Avui amb aquestes galindaines digitals ja no passa. Les pots veure just acabar de fer click. I si no a casa al ordinador.
Després de uns anys fent fotos amb galindaines digitals, milers de fotos, per què lo digital ja ho te, (fas milers de fotos en no res i de no res), no em satisfà. Li falta màgia, la màgia de quant destapes el tanc de revelat i treus el cliché de l'espiral, el mires a la llum per veure si el contrast i densitat estan be. I així i tot encara el veus menut i negatiu. Si els vols veure be, a part de escanejar·lo, ve el segon cop de màgia; encendre l'ampliadora i positivar paper, i veure com surt una imatge poc a poc dins la ribella de revelat.
