Es primer esplet de xítxeros de 'lo de Can Bordils'.
Fa uns 60 anys o un poc més, mon-pare va comprar un tros de terra de tres quarterades, que sempre l'hem anomenat 'lo de Can Bordils'. Lo primer que hi va fer va ser llaurar·lo, però no amb un tractor com fan ara, si no amb un egua i una vaca juntes enganxades a una arada amb rodes. Després hi passava se rastre per deixar·ho curiós, i amb una sembradora estirada per se bestia o sembrava, en aquest cas de xítxeros. Poca gent sap ara lo feixuc que es llaurar amb una bestia, hi més encara per Sa Gruta, que se terra es molt bona, però prima, tot es pedra. No se que es pitjor, si llaurar o collir xítxeros, jo m'estim mes llaurar.
Molta feina, però compensava. Es xítxeros que es varen collir a 'lo de Can Bordils' varen servir per pagar·lo.
Es padrí de la meva mare, pare de
la meva padrina, es padrí Neula, se va establir a Sa Gruta Vella quant la meva padrina tenia set anys, a finals del segle XIX. Va comprar una quarterada de terra i
va fer·hi una casa. Es padrí Neula, pagès, també era bon marger, i fer moltes parets seques per Sa Gruta, i cases. Guanyant·se se vida fent de pagès, marger i altres feines, comprava terra quant li sortia una bona ocasió, arribar a tenir 100 quarterades de terra a Sa Gruta Vella. Aquestes 100 quarterades ara estan repartides entre cosins i fills de fills de cosins, i altres que s'han venut. La meva padrina va ver de vendre terres, per què després del set de setembre del trenta-sis, es va quedar sense homes adults per conrear la terra. Va quedar tot sola amb
infants petits, ma·mare, tia Antònia,
tio Pep, i tio Miquel. Van assassinar
es padrí Boquet,
el tio Andreu Pascual Gelabert i un germà de se padrina
Gabriel Gelabert Riera. Mon·pare, que encare era fadrí, feia poc que avia
arribat d'Africa, avia acabat els tres anys de servei militar i feia feina per la meva padrina. Agafar se padrina, els infants petits i no se si algú mes dels cosins i els va amagar dins una cova no se quant de temps. A la nit els duia menjar. Tenien por, venien que se'n duien sa gent cap a Manacor i no els tornaven veure.
Pareix que als meus padrins en lo fer de pagès malament no els anava. I als meus pares desprès de viure i sobreviure al moviment, la cosa anava millorant.
Al 1975, record com després d'una bona anyada de ametlles varem comprar un tractor Barreiros V4000 per un poc més de 300.000pts. I allà al 1978 varem comprar un SEAT-127, que costava poc mes o manco lo que costà el Barreiros, també de ses ametlles. Just ara, com fa quatre anys que a l'hora de passar comptes varem afegir doblers de la butxaca per pagar dos jornalers i gasoil del tractor. O l'any passat, que se varen collir amb ses teles i canyes d'alumini, fora el paraigües del tractor per no tenir·lo en marxa, ja val mes el gasoil que ses ametlles.
Des de 1975 fins 1985, més o manco, una petita guarda de ovelles era ben productiva, els bens se venien a bon preu, fins que al principi dels anys 80 què un tal Boyer, ministre d'Economia i Hisenda, en's va fotre el negoci. Boyer comercià a Argentina per l'importació de carn congelada en canal de be i vedella. Va ser la fi de ses ovelles a ca meva, Sa Gruta.
Dels pagesos que jo conec del meu barri de Sa Gruta, n'hi ha què no viuen de la terra. Solen tenir activitats externes de on obtenen ingressos per mantenir la terra. Com ara en Nofre Covetes, que te un bar, herència de som·pare, el te traspassat i cobra un lloguer, apart de fer de jardiner a una urbanització. Estan per fora·vila per què els hi agrada, encara que hi hagin de posar de la seva butxaca. El deuen dur al codi genètic?.
Ara a
ses cases de Sa Gruta hi estic jo, no es que hi visqui, però son meves i m'he ne de cuidar. No tinc problemes com es que varen tenir es meus padrins Neules i Boquets, esperem que mai mes, però emprenya molt arribar a Sa Gruta i trobar que tan fotut se bomba de pressió per els aspersors, per exemple.
