Sobre mi

La meva foto
Porto Cristo, Balears, Spain

divendres, 13 de maig del 2016




Una cámara de vigilancia de cuando aún no se había inventado lo digital. Esa, según me dijeron, estaba en un banco.
La óptica, un 'ROBOTAR 35mm. 1:2.8 JAPAN' tiene buena pinta. Tiene anillo de enfoque y diafragma. Solo hay que limpiarla un poco. Viene montada en una placa metálica con 4 tornillos. Lo que la hace fácil de quitar y montar en otra cosa como ahora una cámara obscura tipo 'minutera'.
La caja donde va la película, una bobina de 17m. una vez quitada la óptica, viene perfecta para montarle un estenopo y convertirla en una estenopeica.
La óptica solo está sucia por fuera.

La tapa de la película sale desenroscando los dos botones que lleva.


No se si darle corriente con una batería de 12V. a ver que pasa. Igual aún funciona.

dilluns, 22 d’abril del 2013

Es primer esplet de xítxeros de 'lo de Can Bordils'.


Es primer esplet de xítxeros de 'lo de Can Bordils'.

Fa uns 60 anys o un poc més, mon-pare va comprar un tros de terra de tres quarterades, que sempre l'hem anomenat 'lo de Can Bordils'. Lo primer que hi va fer va ser llaurar·lo, però no amb un tractor com fan ara, si no amb un egua i una vaca juntes enganxades a una arada amb rodes. Després hi passava se rastre per deixar·ho curiós, i amb una sembradora estirada per se bestia o sembrava, en aquest cas de xítxeros. Poca gent sap ara lo feixuc que es llaurar amb una bestia, hi més encara per Sa Gruta, que se terra es molt bona, però prima, tot es pedra. No se que es pitjor, si llaurar o collir xítxeros, jo m'estim mes llaurar.
Molta feina, però compensava. Es xítxeros que es varen collir a 'lo de Can Bordils' varen servir per pagar·lo.

Es padrí de la meva mare, pare de la meva padrina, es padrí Neula, se va establir a Sa Gruta Vella quant la meva padrina tenia set anys, a finals del segle XIX. Va comprar una quarterada de terra i va fer·hi una casa. Es padrí Neula, pagès, també era bon marger, i fer moltes parets seques per Sa Gruta, i cases. Guanyant·se se vida fent de pagès, marger i altres feines, comprava terra quant li sortia una bona ocasió, arribar a tenir 100 quarterades de terra a Sa Gruta Vella. Aquestes 100 quarterades ara estan repartides entre cosins i fills de fills de cosins, i altres que s'han venut. La meva padrina va ver de vendre terres, per què després del set de setembre del trenta-sis, es va quedar sense homes adults per conrear la terra. Va quedar tot sola amb infants petits, ma·mare, tia Antònia, tio Pep, i tio Miquel. Van assassinar es padrí Boquet, el tio Andreu Pascual Gelabert i un germà de se padrina Gabriel Gelabert Riera. Mon·pare, que encare era fadrí, feia poc que avia arribat d'Africa, avia acabat els tres anys de servei militar i feia feina per la meva padrina. Agafar se padrina, els infants petits i no se si algú mes dels cosins i els va amagar dins una cova no se quant de temps. A la nit els duia menjar. Tenien por, venien que se'n duien sa gent cap a Manacor i no els tornaven veure. 

Pareix que als meus padrins en lo fer de pagès malament no els anava. I als meus pares desprès de viure i sobreviure al moviment, la cosa anava millorant. 
Al 1975, record com després d'una bona anyada de ametlles varem comprar un tractor Barreiros V4000 per un poc més de 300.000pts. I allà al 1978 varem comprar un SEAT-127, que costava poc mes o manco lo que costà el Barreiros, també de ses ametlles. Just ara, com fa quatre anys que a l'hora de passar comptes varem afegir doblers de la butxaca per pagar dos jornalers i gasoil del tractor. O l'any passat, que se varen collir amb ses teles i canyes d'alumini, fora el paraigües del tractor per no tenir·lo en marxa, ja val mes el gasoil que ses ametlles.    
Des de 1975 fins 1985, més o manco, una petita guarda de ovelles era ben productiva, els bens se venien a bon preu, fins que al principi dels anys 80 què un tal Boyer, ministre d'Economia i Hisenda, en's va fotre el negoci. Boyer comercià a Argentina per l'importació de carn congelada en canal de be i vedella. Va ser la fi de ses ovelles a ca meva, Sa Gruta. 

Dels pagesos que jo conec del meu barri de Sa Gruta, n'hi ha què no viuen de la terra. Solen tenir activitats externes de on obtenen ingressos per mantenir la terra. Com ara en Nofre Covetes, que te un bar, herència de som·pare, el te traspassat i cobra un lloguer, apart de fer de jardiner a una urbanització. Estan per fora·vila per què els hi agrada, encara que hi hagin de posar de la seva butxaca. El deuen dur al codi genètic?.

Ara a ses cases de Sa Gruta hi estic jo, no es que hi visqui, però son meves i m'he ne de cuidar. No tinc problemes com es que varen tenir es meus padrins Neules i Boquets, esperem que mai mes, però emprenya molt arribar a Sa Gruta i trobar que tan fotut se bomba de pressió per els aspersors, per exemple.     
    

divendres, 14 de desembre del 2012

Clichés que encara no havia vist.



Encara tinc molts clichés b/n que no som vist mai en positiu, com aquest; una fotografia pressa al Nadal del 1997 amb una Konica Hexar i pel·lícula Ilford Delta 400. 
Ara no fa falta positivar, tancar·me a dins el quarto fosc amb la llum vermella i l'escalfor de l'ampliadora, i agafar un colocon esnifant vapors de fixador per poder veure el positiu.  Ara amb un escaner baratet els puc veure. Així i tot duen feina, i encara ni ha molts que no som vist mai.
Avui amb aquestes galindaines digitals ja no passa. Les pots veure just acabar de fer click. I si no a casa al ordinador. 
Després de uns anys fent fotos amb galindaines digitals, milers de fotos, per què lo digital ja ho te, (fas milers de fotos en no res i de no res), no em satisfà. Li falta màgia, la màgia de quant destapes el tanc de revelat i treus el cliché de l'espiral, el mires a la llum per veure si el contrast i densitat estan be. I així i tot encara el veus menut i negatiu. Si els vols veure be, a part de escanejar·lo, ve el segon cop de màgia; encendre l'ampliadora i positivar paper, i veure com surt una imatge poc a poc dins la ribella de revelat. 

diumenge, 10 de juny del 2012

Ses figueres no moren mai.

Aquí hi havia una figuera ben grossa i forta. No feia figues gaire bones, però se les menjaven es porcs. 
No se per quin motiu el meu germà un dia li pegà per tallar·la amb el moto serra. Ella tornava brotar de ses arrels, i en Miquel li pegar foc i no se què mes per extingir·la, mil putades. Ara ja fa con a 5 anys que morir i se figuera torna a rebrotar en força.
Per herència ara se figuera es meva. En Nofre un dia d'aquests hi passarà es tractor, i tot tendra un aspecte més net. I mirarem de tornar·li l'aspecte de arbre, de figuera.

 

diumenge, 20 de maig del 2012

Un cliché dels anys 50.

Es un cliché de pel·lícula format 120, d'un caixó ple de negatius i fotos fetes del meu sogra, què poc a poc vaig mirant i escanejant.  Feta amb una càmera on el rodet corre en sentit horitzontal, i el fotograma es vertical. No se quina càmera podria ser. Hi ha negatius de diferents mides i en diferents formats;135, 120, 126 o 127 -no ho tinc clar- i uns altres de la mida de 135, però sols amb perforació a una banda i format quadrat. Hi ha alguns clichés que tenen com a 80 anys.
Som triat aquesta foto per fer una entrada al blog, no se per què. No se què te aquesta foto què a fet que em fitxes en ella, no, no o se.
Es una foto feta a Lluc, amb l'estàtua del bisbe Pere Joan Campins i Barceló. El personatge que sembla retratat, no se si es retratat, o simplement què es algú que estava allà. Sembla com si la lent dugués un para·sol in·adequat que vinyeteja, encara què no o crec. Llavors te un aire de 'pinhole'. Deu ser això, aquesta aparença de forat d'agulla lo què me crida l'atenció.  

dimarts, 24 d’abril del 2012


Aigua de Sa costera

No hi som tornat pus per aquí, no se com deu estar ara.
Això es un rodet 120 de Fuji, ara no sabria dir si velvia provia. El fotograma es veu be, pensava que escanejat es veuria be, però no. Hi ha fotogrames que son mals de ecanejar. No se si aquests escaners dedicats per escanejar pel·lícula, que el mes barat val com a 1.500 €, van be o què. Aquest que jo tinc, un epson V600 de 295 €, no va malament, però, si el fotograma a escanejar no es correcta, mal exposat o mal revelat, costa de treure res bo.  

dilluns, 23 d’abril del 2012

Muntant un quarto fosc. 1987

L'hauria de treure tot, espolsar i pintar. Comprar estanteries noves i arreglar un poc per a poder positivar en millors condicions.
Fa estona que no positivo res, ja comença a ser hora.
Uffff!, per damunt la taula veig con a 9 rodets de 135, i a dins el calaix ni a mes, i uns quants 120.
No vos mostraré cap foto del quarto fosc, per què mes que un quarto fosc es un quarto brut i ple de trastos des·ordenats.